Una cantarella fàcil de melodia i ritme que molts aprofiten per a fer un massatge a la mà o l’esquena mentre es canta.
També es canta mentre juguem amb les pedres del jardí i per fer boletes de plastilina.
En la versió que us oferim s’ha optat per un tempo lent, tranquil i suau.
Comença amb una introducció de la guitarra que toca la melodia dues vegades senceres, amb un acord dóna l’entrada a la veu.
guitarra
guitarra
veu
guitarra
veu
veu
Amb els infants la podeu cantar acompanyant-vos amb una petita percussió tot entrexocant dues pedres o còdols.
També si voleu imitar la guitarra podeu construir uns petits cordòfonscasolans: un pot de iogurt i una goma elàstica. Els infants poden pinçar la goma mentre canten. També podeu fer una introducció instrumental.
Al ser una cançó de ritme i melodia senzilla és fàcil jugar amb ella: canviar el tempo, la intensitat, el to...
Cançó popular francesa. L’hem triat pel seu text i per la popularitat de la cançó ( a Catalunya fa temps que es cantava amb un text adaptat).
En aquesta ocasió s’ha fet una nova adaptació per a cantar amb els nostres infants.
La melodia és una mica més elaborada que l’anterior, vigileu amb l’afinació de l’interval de 6a del començament. També el ritme ens proposa un treset que cal fer ben ritmat.
És una dansa-joc per a reforçar l’esquema corporal: podeu rodar a la primera estrofa o mimar-la. I fer veure que planteu amb el dit, la mà, el peu o el cul a les següents estrofes.
També la podeu aprofitar per jugar a fer rodolins.
Apropiada pels dies de pluja, o bé per a evocar-la. Aquesta cançó la podeu cantar mentre feu el so de la pluja picant un dit contra el palmell de la mà.
També convida a escoltar-la i/o cantar-la mentre ens belluguem fent anar un mocador ben suau o representant el text de la cançó.
Atenció amb els silencis, és important mantenir-ne el seu espai.
Cançó tradicional catalana (de la comarca del Panadès).
Una mica més elaborada i per tant menys habitual en el repertori infantil de les primeres edats.
Els músics han optat també per una versió relaxada d’aquesta cançó, amb un tempo lent i una dicció suau.
Podeu, si voleu,fer-ne un contrast i fer-la amb un estil més ritmat.
Tot i així, la versió que us oferim ens convida a parlar de la dolçor.
La podem escoltar i cantar mentre fem rodar una taronja entre les mans o contra la taula o el terra. També ens pot provocar moviments circulars tot dibuixant sobre terres o amb pintures de dits....
Una cançó eliminativa molt popular a les nostres escoles.
També utilitzada quan introduïm l’enciam i les amanides a les menges.
En aquesta versió la cançó està acompanyada amb percussions molt senzilles que són fàcils de seguir. Sentireu un ritme obstinat al que us podeu afegir picant de mans, a la taula o amb un instruments. Els infants poden anar picant de mans o amb timbals casolans (caixes, llaunes,...)
Cançó popular catalana més pròpia d’edats més avançades.
Es pot cantar com una audició (quasi com si fos un conte)i poc a poc els infants es van afegint als trossos més representatius (la tornada, picant a la repetició dels productes que compra: llums! naps!...).
La versió enregistrada té una introducció de guitarra i violoncel i després entra la veu que canta tota la cançó seguida acompanyada pels dos instruments.
Cançó tradicional catalana, pròpia per a fer salts.
És una cançó senzilla tot i el treset de l’entrada i la paraula verdeja que pot portar alguna dificultat de dicció o precisió.
La cantem quan mengem poma, o mirem i observem pomes.
La versió del CD ens proposa una alternançade peça instrumental i cantada que podem aprofitar per moure’ns lliurament mentre sona el violoncel i cantar ( o saltar i cantar) mentre sentim la veu. Atenció a la broma final, la darrera tirada el violoncel fa un silenci just abans d’acabar.